Fer aprendre els més menuts. Entrevistem a Xavi Alonso, tècnic del Prebenjamí fent equip amb Marc Sisó.
Què aprèn un jugador del Prebenjamí del CF Alella?
Primer de tot intentem ensenyar als nens allò que nosaltres considerem bàsic. La passada, el control i la conducció és el primordial i treballa independentment de si els jugadors saben o no situar-se al camp. Com que els nens tenen diferents nivells, a vegades hem de dirigir activitats per separat. Amb uns practiquem coses més tàctiques, com la desmarcada amb finalització o els marcatges, i amb d’altres fem circuits específics perquè practiquin la conducció de pilota passant per obstacles.
I com ho feu això?
Els hi donem indicacions precises sobre com s’ha de posar el peu, com s’ha d’orientar el cos i com s’ha de conduir sense mirar la pilota i intentant fer servir els dos peus. En tres o quatre setmanes veus que un nen que no sabia aturar una pilota ja ha après a controlar i a fer una passada ben dirigida i més o menys forta. És una feina de paciència.
Quan s’aconsegueix un nivell més o menys homogeni què succeeix?
Doncs que els entrenadors tenim l’opció de fer coses més específiques. Per exemple, en comptes de fer només un control hi introduint una nova variable: que sigui orientat. Intentem que el jugador vegi que s’ha d’anticipar a les accions i utilitzar les dues cames per rebre i estar en disposició de prendre una decisió el més ràpid possible. Després podem fer onades d’atac i rondos per anar consolidant tot això.
El posicionament al camp com es treballa?
És evident que tots aquests exercicis aïllats s’han de situar després en un terreny de joc. O amb una pissarra o amb l’exemple dels companys que ja en saben, nosaltres situem els jugadors en un sistema de tres, dos, u. Sobretot això ho fem per treballar la defensa. Ensenyem com s’ha de cobrir i com s’ha de fer el balanç quan la pilota es va movent de cantó a cantó. En les conservacions, la gent del mig del camp practiquen el control i la passada i la defensa treballa la mobilitat.
Costa aplicar tot això en situacions de partit?
Depèn una mica de l’experiència que tinguin. Els més grans ja surten del vestidor i saben on posar-se. Abans de cada partit sempre expliquem què ha de fer la defensa quan no tenim pilota. Això és una cosa que costa molt d’assumir: el joc sense possessió. Des de la banda hem d’anar donant moltes instruccions. És lògic.
En aquesta edat com s’ensenya a conviure amb la derrota?
Bé. En aquest equip és fàcil. Venim d’una temporada passada on només vam sumar sis punts. Ara ja en tenim 13. Quan es guanya, els nens el primer que fan és venir-nos a preguntar si poden córrer i llançar-se a la piscina (dins de la porteria). Quan perdem, sempre intentem transmetre què cal millorar, però després fem net ràpidament. Nosaltres exigim concentració total en la prèvia del partit i zero bromes. Un cop finalitzat s’ha de recuperar l’alegria.