Entrevistem a Nil Oleaga, entrenador de l’Aleví ‘A’ i equip més en forma del CF Alella: ha guanyat els últims nou partits.
L’Aleví ‘A’ de Nil Oleaga i Álvaro Domínguez funciona com un avió; com una maquinària perfecta. Després d’assolir l’ascens amb el Benjamí ‘A’ de la temporada passada, aquest cos tècnic ho està fent realment bé amb l’Aleví ‘A’ d’enguany. El CF Alella és tercer a la lliga a sis punts del líder, després d’encadenar nou triomfs seguits i d’assolir el rècord de gols de tot el club: 15 en un sol matx.
Quines eren les expectatives inicials per l’Aleví ‘A’ d’aquest curs?
Aquesta temporada començava amb una incertesa màxima. L’Aleví de l’any passat era bàsicament de segon any i ens vam quedar sense jugadors sense suficients competir. Com a peces importants, només es quedaven un davanter i un migcampista. A partir d’aquí, les expectatives que teníem eren crear un equip per poder jugar bé.
Tenint en compte d’on es ve i els resultats que s’han obtingut, creu que les expectatives s’han superat?
En la primera setmana d’entrenaments he de reconèixer que no li veia un futur molt clar a l’equip. Ara puc dir que els jugadors han superat amb una nota d’excel·lent tots els reptes i les expectatives que tothom es podia imaginar.
Quina és la clau per passar d’una situació de dubtes a nou victòries consecutives?
El més important és que som i funcionem com un equip de debò. Vam aconseguir tancar la plantilla gràcies als amics que van venir al club portats pels jugadors que es van quedar. Això ens ha donat un avantatge: que el grup ja es coneixia. Després, des del cos tècnic ens hem centrar en cohesionar encara més el grup i en transmetre una idea de joc clara. Els nois tenen molt clar que volem practicar un estil combinatiu i arribar a la porteria contrària mitjançant la passada. Les segones jugades derivades del joc directe no ens interessen. De moment, aquesta aposta ha anat bé, perquè hem passat de començar la lliga amb dues derrotes a anar sempre cap amunt.
Com es transmeten els missatges a jugadors tan joves?
Carregant-nos de paciència. En aquestes edats, un entrenador no pot perdre mai de vista que està tractant amb nens de 12 anys. Quan arriben a entrenar fa mitja hora que han sortit de l’escola i molts arriben cansats o excitats. Si perds els nervis, deixes de treballar bé i no dediques l’atenció al jugador que cal. Suposo que l’experiència personal també m’ha ajudat. Ja fa set anys que entreno i crec que em va anar molt bé començar com a segon per anar absorbint conceptes.
S’ha de ser més mestre o entrenador?
Doncs moltes vegades més mestre. Jo als jugadors els hi dic que en certs moments faig de policia, no de tècnic. És una cosa òbvia, suposo per l’edat que tenen els nois que entreno. A vegades costa mantenir-los controlats, però és normal.
Hi ha coincidències entre l’Aleví ‘A’ d’enguany i el Benjamí ‘A’ del curs anterior?
Bé, a vegades és inevitable establir paral·lelismes i comparar. La temporada passada vam aconseguir l’ascens i sí que a vegades intento buscar similituds entre els dos equips. He arribat a la conclusió que no n’hi ha moltes, perquè l’any passat vaig agafar un equip que estava molt treballat i només era necessari introduir matisos. Ara hem començat des de zero.
Costa mantenir la cohesió grupal?
El més complicat sempre és al principi. Al final, la seva condició de nens sol ser l’origen dels petits conflictes que hi poden haver en el dia a dia, però passem pàgina ràpidament. L’avantatge que aprofito com a entrenador és que els jugadors d’aquestes categories no coneixen el rancor. L’amistat preval davant de tot i això beneficia l’equip a l’hora de jugar.
De quina manera s’aconsegueix mantenir l’ambició per guanyar nou partits seguits i fer rècord de gols en l’última jornada?
Jo tinc una ambició. Que els nens aprenguin a jugar a futbol i a ser bones persones. Aquesta és la missió que jo tinc. A partir d’aquí, he d’intentar transmetre això als nois de manera que siguin capaços de viure els entrenaments i els partits com jo vull. Si els hi dono les mateixes premisses que jo m’autoexigeixo, segurament no mantindrien el nivell d’intensitat òptim. És aquí quan el recurs de la competició s’ha d’utilitzar. En edat aleví, els jugadors només volen guanyar, guanyar i guanyar i això s’ha de saber fer servir. El nostre cos tècnic no prioritza les victòries, sinó fer bons partits. Els jugadors ho saben, però ells miren molt la classificació. En un equip de poble com el nostre no és habitual guanyar tant i és per això que es pot utilitzar aquesta motivació per aconseguir el gran objectiu: formar.
Quin és el destí final d’aquest Aleví ‘A’?
Ben bé no ho sabem. L’experiència em diu que la temporada és molt llarga i en qualsevol moment poden arribar les derrotes. Quan no pares de guanyar, sembla que aquest estat d’eufòria no s’acabarà mai, però l’entrenador ha de mantenir els jugadors tocant de peus a terra. Ara mateix no veig un obstacle que ens pugui aturar, a banda de nosaltres mateixos. El meu horitzó per aquest equip és que demà siguin millors, que aprenguin a decidir bé dins del camp i que siguin bones persones.
L’Alella està al nivell dels millors equips de la lliga?
Jo diria que sí. Crec que som un dels equips més treballats. En els partits hem demostrat tenir uns fonaments bons, tant en estratègia, com en sortida de pilota, posicionament o pressió. És cert, però, que en el nostre grup hi ha un bloc que destaca per damunt de la resta: l’Aqua Hotel. En la primera volta ens van derrotar fent-nos onze gols, tot i que nosaltres hem evolucionat molt. Competir amb ells ens costarà.