En aquesta entrevista del CF Alella en qurantena en Juan ens recomana els quatre partits històrics que més l’han marcat
Com vius la pandèmia? En què t’ha afectat més?
Crec que com tothom l’he viscut reclòs a casa fent cas a totes les recomanacions que ens fan tant els nostres sanitaris com les autoritats. M’ha afectat en la meva forma de viure, com a tothom, ja que has de vigilar molt per a no contagiar-te ni contagiar ningú.
Quins valors hem d’aprendre d’aquesta experiència?
Sobretot el de la solidaritat. També hem de posar en valor a la família i a la gent gran. Els avis i àvies ho han donat tot per nosaltres i ara els hem de protegir més que mai. Crec que els nens i nenes també ens han donat una lliçó: estan aguantant com a campions tota la quarantena.
Un entrenador pot viure sense futbol?
Per a un entrenador es fa molt difícil viure el dia a dia sense futbol, però ja vaig tenir una experiència molt dràstica quan tenia 18 anys i jugava. Vaig patir una lesió molt greu que em va obligar a retirar-me quan vivia només pel futbol. La força mental em va fer sortir d’aquesta situació i agafar les coses positives. Per tant, sé que ens en sortirem. Jo cada dia de la setmana era al Municipal d’Alella, i molts dies arribava el primer i marxava l’últim. No tenir això es troba a faltar.
Pots fer una valoració de la temporada del teu equip?
Tant amb el Juvenil ‘A’ com amb l’Aleví ‘D’, si tenim una paraula que ens pugui definir és de `progressió’, ja que els dos equips vam tenir un començament no molt bo i poc a poc hem remuntat la situació aconseguint estar en el nostre millor moment en l’última etapa de la temporada, que és el que busca qualsevol entrenador de les seves plantilles.
De què et sents més orgullós pel que fa a l’equip?
Puc dir el mateix, tant del Juvenil com de l’Aleví: el respecte cap als companys i cap al seu entrenador. Em sento super orgullós de les dues plantilles perquè mai s’han donat per vençuts i s’han deixat sempre la vida en cada partit. Els alevins han aconseguit moltes remuntades i els juvenils han sabut capgirar el seu mal inici de lliga. Si caus 100 vegades, t’aixeques 100 vegades. Així és com hem funcionat.
A l’escoleta: com ha anat l’any i què has intentat que aprenguin els petits?
Amb l’escoleta treballar és un plaer. Intentem que els jugadors es diverteixin i estimin la seva primera experiència amb l’esport. Pel que fa als aspectes tècnics, sobretot treballem les passades: com s’han de fer, com t’has de col·locar, amb quina superfície has d’impactar… Després anem amb els xuts i les conduccions, i sense oblidar mai els jocs amb i sense pilota.
Alguna nova o antiga afició que has descobert o recuperat durant el confinament?
Doncs sí. La veritat és que estic jugant amb el meu fill, Abraham, cada dia a tennis de taula. Tenim una petita taula que la muntem i desmuntem cada dia al menjador. Juguem uns partits espectaculars!
Amb l’escoleta treballar és un plaer. Intentem que els jugadors es diverteixin i estimin la seva primera experiència amb l’esport
Recomana’ns tres partits històrics per veure aquests dies a casa i explica’ns perquè ens els recomanes!
M’agrada que em facis aquesta pregunta perquè sóc un fanàtic dels grans partits i m’agrada recordar-los. Us deixo quatre recomanacions:
–Mundial de 1982. Els quarts de final es van fer en quatre grups de tres equips i el primer de cada grup es classificava per semifinals. A l’estadi de l’avinguda de Sarrià de Barcelona s’enfrontaven en un grup de la mort Brasil (potser el millor equip que hagi vist mai), Itàlia, (un equip tàcticament inigualable) i l’Argentina (la d’un Maradona molt jove). Brasil va guanyar a l’Argentina 3-1 i Itàlia va fer el mateix amb l’Argentina guanyant 2-1. El Brasil – Itàlia era una final anticipada. Recomano aquest partit amb un Brasil que només atacava i li valia amb l’empat, però només volia atacar i una Itàlia que defensava amb un catenaccio increïble i una sortida de pilota des del darrere mortal. Aquesta estratègia va fer que Itàlia guanyés el partit, amb un Paolo Rossi brutal sent pitxitxi del Mundial.
–Mundial 1986 a Mèxic: Argentina – Anglaterra. Feia poc que havia acabat la guerra de les Malvines, on van lluitar les tropes Argentines contra les de Regne Unit. Doncs bé, es preveia una segona guerra sobre la gespa. El partit va ser una delícia on potser es van veure els dos gols més històrics de la història del futbol i els dos de Maradona. El primer va ser la famosa mà de Déu i el segon el denominat gol de segle, quan Diego va estar sortejant jugadors des de mig camp fins a finalitzar amb un gol de bandera. Aquella Argentina va ser campiona del món.
-Final de la Champions del 2005. Aquest Liverpool – Milà el poso d’exemple als meus equips quan les coses van malament. El Milà guanyava 3-0 al final de la primera part, i tenia la millor defensa d’Europa amb Maldini, Costacurta, Nesta, etc. El Liverpool va aconseguir empatar i als penals endur-se la copa d’Europa. Això demostra que mai et pots donar per vençut per molt fort que sigui el rival i per molt advers que tinguis el resultat.
– Temporada 1998-1999. Final de la Champions al Camp Nou entre el Manchester United i el Bayern. Guanyava el Bayern 1-0 i tenia el partit controlat. Estem en el descompte i en el minut 91 i després al 93 el Manchester capgira la final de copa d’Europa a tot un poderós Bayern. Això demostra que hem d’estar concentrats i deixar-nos la vida en cada minut.
Si poguessis triar un destí on anar de vacances quan ens deixin… Quin lloc seria i amb qui vols anar?
Aniria a qualsevol lloc sempre que estigui amb la meva família. Ens veiem aviat! Una abraçada molt forta a tota la família del CF ALELLA!