Avui comencem una sèrie d’entrevistes sobre la quarantena i el CF Alella. Els primers protagonistes són la presidenta Cristina Cardiel i els seus pastissos
Què va ser el primer que vas pensar al escoltar per primera vegada ‘Coronavirus’?
Simplement vaig pensar: això no arribarà mai aquí…
Al veure com avançava la pandèmia i com a presidenta d’un club esportiu amb més de 220 jugadors, et vas espantar?
Més que espantar, es va intentar trobar la millor solució de la manera més ràpida possible. Ens arribaven notícies contradictòries dels diferents entorns i entitats, però per precaució el club ja va decidir no entrenar a cap nivell a partir del dia 11 de març. Celebro que fóssim previnguts i prenguéssim la decisió. Es tractava de la salut de moltes famílies.
Què has après en aquesta quarantena?
Que ens compliquem la vida, que ens sobren moltes coses innecessàries, que la vida és molt fràgil i que l’ésser humà té una capacitat brutal de lluita, enginy i solidaritat.
Fa uns dies vaig llegir un article amb el que no puc estar més d’acord. Una de les seves frases deia: “Que la vida és molt senzilla, que hi ha alguna cosa que ens oblidem en la nostra vida i és el mateix significat de la paraula ‘vida’. Vivim per treballar, per aparentar, per consumir… Tot és més fàcil, vivim per viure, per donar vida i per proveir-nos de la natura que ens envolta. Som energia”.
Alguna nova afició que hagis descobert en quarantena, o alguna d’antiga que hagis reprès?
Crec que com l’altra meitat del planeta: la rebosteria.
Quin és l’episodi que sempre recordaràs d’aquesta nova vida que tots estem experimentant?
La capacitat que té l’ésser humà per acostumar-se als canvis i crear una nova rutina.
Què has après en aquesta quarantena? Que ens compliquem la vida, que ens sobren moltes coses innecessàries, que la vida és molt fràgil i que l’ésser humà té una capacitat brutal de lluita, enginy i solidaritat.
Explica’ns la recepta d’algun plat que has fet aquests dies i que ha causat sensació a casa!
El pa de pessic de iogurt. Va començar una tarda com una broma i s’ha repetit gairebé diàriament. Mescles 1 iogurt (guardes el gotet com a mesura), 1 gotet d’oli, 2 gotets de sucre i 3 gotets de farina, afegeixes 2 ous i un sobret de llevat. 20 minuts al forn preescalfat a 180º i llest! Ho hem fet en motlle quadrat, rectangular, rodó, de magdalenes, amb llavors, amb vainilla…
Quin producte és l’estrella al teu rebost?
L’arròs i les verdures.
Què trobes més a faltar del dia a dia al club?
L’aldarull, l’esport i les rialles!
És possible ser mare, mestra circumstancial, treballadora i presidenta d’un club de futbol, tot alhora i des de casa?
I tant que és possible, encara que hi ha dies que faria la maleta i emigraria a Cayo Coco! En el meu cas tinc dos nois de 10 i 14 anys que desborden energia. Sort que tenen classes virtuals diàries de 09.00 a 17.00 hores i hem pogut donar-los a cadascun el seu espai per treballar. Es parla molt durant aquesta pandèmia sobre la gent gran, els nens… però els adolescents no ho estan tenint tampoc fàcil. Molts pares del club estaran d’acord amb mi que tenir a un adolescent tancat entre quatre parets i sense poder sortir… Passa factura!
A tot això cal afegir-li la comunicació constant amb la FCF i la preocupació pel que passarà amb la present temporada i les lligues de futbol base. No ens oblidem que el CF Alella tenia a 4 equips en la 1ª posició abans de la total paralització de les lligues.
Què és el primer que faràs quan tot torni a la normalitat?
Caminar, recórrer espais oberts i cansar-me. Sortir de casa al matí i, el dia que es pugui, no tornar fins al vespre.
Tria un d’aquests destins per anar de vacances i oblidar el Coronavirus:
– Punta Cana deluxe: platges i resorts a l’estil tot inclòs (els nens es queden amb els avis)
– Las Vegas paradise: necessito acció i disbauxa. Si puc, em faig un Oceans Eleven.
– Kenya safari salvatge: vull soledat, natura i veure animals. Ja no em refio dels humans.
Amb una escapadeta a la meva terra, Donosti, em conformo. Abraçar a la família, passejar per La Concha, captar l’olor del port, menjar uns pintxos i de tornada! Només un últim missatje: «perquè quan tornis, tots siguem aquí: #quedatacasa. Cuideu-vos molt. Fins aviat».