Seguim amb les entrevistes sobre la quarantena i l’Alella. El 6è protagonista és l’equip de Veterans, campions de lliga

Quin ha estat el millor esmorzar post partit d’aquesta temporada?

En destacaríem dos: camp de la Llàntia, callos, bon ambient, millor servei. Dosrius: típica masia catalana, Can Batlle, bon menjar i abundant.

Qui escalfa menys abans del partit i sempre acaba jugant bé?

Albert Oliva, amb molta diferència. I encara es queixa si no surt a l’11 inicial.

La cançó de la temporada és…?

El ‘LOLOLOLOLO’ de l’Eurocopa del 2012.

Escolliu MVP i expliqueu per què!

Albert Oliva, condicions futbolístiques i físiques superiors a la resta. En la seva joventut podria haver jugat a categories més altes, però va triar un altre camí… No entrarem en detall.

Quin és el millor moment d’aquest títol de lliga?

Segurament la victòria contra el Montsant a casa. Ens van empatar en l’últim minut, vam reaccionar i vam poder guanyar al temps afegit, fent esclatar la bogeria al municipal, fins i tot fent saltar els dos espectadors al terreny de joc: 2 nens, de 4 i 6 anys respectivament!

El millor gol de la temporada: autor i com va ser!

Dani Gil, amb un xut des del mig del camp, al camp del Pomar, segon classificat.

Amb quin equip històric ens podríem comparar i per què, salvant les distàncies?

El València de Benítez: bon joc, no excel·lent, sempre competint i sent un equip molt difícil de guanyar. I també, equip antipàtic pels rivals, protestant a contraris i àrbitres… Però bona gent!

Escolliu el jugador més millorat de la temporada i expliqueu en què ha millorat.

En tenim dos. Sergi Jo: pot jugar tant de porter com de davanter centre, i complint de manera excel·lent en les dues posicions. També Roger Mas, aficionant-se a marcar gols en partits clau!

Qui celebra millor els gols? Quina és la celebració estrella?

Jordi Puig. No existeix, ja que ha intentat de totes les maneres fer un gol: regant la gespa, comprant pilotes noves, però no ho ha aconseguit… Això sí, si entrenéssim no pararia de sucar!

Premi al ‘protestón’ contra els àrbitres: qui és l’afortunat?

Dani Gil amb distància, però Jordi Ignasi s’hi està apropant any rere any.

Què passarà en la primera reunió d’equip un cop superada la pandèmia?

Farem una festa a casa del Magnate Jordi Ignasi, que encara ens la deu… i l’estem esperant amb moltes ganes…

Premi despertador: a qui li heu de regalar un despertador perquè no arribi tard als partits?

Francesc Collado i Albert Oliva disputant-se el primer lloc de manera intensa. En aquest cas, el cas d’Albert Oliva és més greu, perquè arrossega a Óscar Vives en el seu retard.

L’anècdota divertida de l’any ha estat..?

Jordi Ignasi al camp del Sant Pol volia forçar la cinquena targeta groga ja que no podia venir al següent partit, i no va parar de protestar, perquè li ensenyés, però no ho aconseguia… I cap al final del partit li va dir a l’àrbitre «al final m’enfadaré, ehhh» tractant-lo com si fos un nen petit, però l’àrbitre tot orgullós no li va ensenyar!

L’objectiu de l’any vinent a la Divisió d’Honor quin és?

Mantenir la categoria. Encara que ens agradaria guanyar la lliga de Divisió d’Honor, com va fer la generació anterior a la nostra. Encara tenim a la plantilla un membre d’aquella generació, el «presi» David Bachiller.

Quina va ser la reacció del grup després de descobrir que l’ascens estava confirmat?

Doncs la veritat, molt descafeïnada! Ens hauria agradat guanyar-ho al camp i a més tenint en compte que ho teníem a tocar. Hem estat diverses temporades a punt de pujar i aquesta, fins a la suspensió, havíem sigut el millor equip de la competició. Per tant, ha sigut un ascens totalment merescut.

Què passarà en la primera reunió d’equip un cop superada la pandèmia?

Farem una festa a casa del Magnate Jordi Ignasi, que encara ens la deu… i l’estem esperant amb moltes ganes…

Qui és el jugador que ha estat més en forma durant la temporada i per què?

En destacaríem dos. Quique Fogo i Gigi, no paren de córrer en tot el partit, i això, en aquesta categoria, ens aporta un plus. I en el cas del Gigi, li afegim dificultat, ja que el dia abans de partit fa una marató, i just acabar el nostre partit, fa un triatló!

La idea és mantenir el bloc pel canvi de categoria?

Si, això segur! Tindrem alguna baixa important, com l’Ignasi Noguera. Un lateral precursor dels laterals moderns, amb molt recorregut i arribada a l’àrea, però que les lesions l’han castigat i l’han forçat a retirar-se. Això sí, el podrem seguir disfrutant allà on més li agrada: als sopars, festes i viatges. Farem alguna incorporació segur.

Quin ha estat el moment més complicat de la temporada?

Quan ens van dir que se suspenia el Torneig de Donosti.

Feu una promesa: si torneu a guanyar la lliga l’any vinent…? Què fareu?

Marxarem a Eivissa quatre dies!

Escolliu un destí del món per anar-hi tots junts a celebrar l’ascens i expliqueu què hi faríeu!

El nostre guia turístic Enric Aldana ens ha recomanat, amb el permís familiar, que anem a Tailàndia. Diu que s’hi menja molt bé i que hi ha unes pagodes molt boniques. I aprofitaríem per participar en el XVI Torneig Benèfic de Bangkok, que recapta diners per la repoblació de les algues marines del sud-est asiàtic, un tema que ens preocupa especialment.

Menció especial per…

Òscar Vives, el nostre porter, imprescindible i important en la majoria de partits. Vital tenir un porter súper fiable per fer una bona temporada.

Els defenses:

Ramon: constància i bon color de pell a qualsevol època de l’any. Sergi Vives, potència, físic i cada vegada més ordenat. Els seus crits s’escolten des del Masnou.

Iban: segur, fiable i desplaçament de pilota inversemblant.

Joan Saurí: nervi, intensitat i desordre, que podria ser negatiu, però sovint ens ajuda.

Migcampistes:
David Bernabéu: el nou fitxatge ha aportat força, contundència i kilòmetres. Quan es recuperi de la lesió, serà important per l’any vinent.
Albert Mas: la qualitat al servei de l’equip. La resta del mig del camp treballa per ell.

Davanter:
Eric Aymami: estava destinat a ser el pitxitxi. Ha estat a punt, però ha fet gols importants! Si fos per ell, suspendríem tots els partits els dilluns per falta de gent…