David Bachiller, el jugador més veterà del CF Alella (51 anys), explica amb humor com va començar la seva aventura als Veterans de l’entitat.

– Des de quan jugues als Veterans del CF Alella i per què vas decidir formar part de l’equip?

Jugo als veterans des de l’any 2000 i tot va començar per casualitat. Un dissabte a la tarda estava a casa meva fent una migdiada, quan em va trucar el meu cunyat, el Riqui Ribé, que aleshores jugava als veterans. Estaven al camp del Vilassar de Dalt a 10 minuts de començar el partit i els hi faltava un jugador… Suposo que després de trucar a tota l’agenda de contactes sense èxit, em va decidir trucar a mi, i com estava mig adormit li vaig dir que sí. Quan vaig arribar portaven uns 20 minuts del primer temps, em vaig canviar i vaig incorporar-me al partit.

En aquella època no es feien revisions de fitxes i menys mal, perquè jo no estava ni federat! Així que vaig sortir del vestidor i em vaig posar a córrer com un boig. Recordo que em van situar d’interior esquerre… Quan jo sóc dretà. I des d’aleshores que ja no he deixat de córrer ni tampoc he deixat la banda esquerra! Això si, amb els anys i l’arribada de nous companys amb molta més qualitat he acabat jugant de lateral. L’any següent, en aquest mateix camp vaig marcar el meu primer gol amb l’equip. El recordo bé perquè no en marco gaires i algú ho havia de dir!

– En temporades anteriors havies jugat al planter del club o al primer equip? En quins altres clubs has estat?

Mai havia jugat a l’Alella. De fet les meves úniques experiències en el món del futbol 11 han estat jugant a l’equip d’enginyeria quan estudiava la carrera… i de porter! La vida dóna moltes voltes i mai se sap què pot passar.

– Ets el jugador més veterà del club. Què suposa per a tu aquesta dada?

Doncs en part és un orgull i per altra banda una desgràcia, perquè vol dir que el temps ha passat i que m’estic fent vell. Però sempre quedarà en el record l’any 2006, quan vam ser campions de Primera Divisió de veterans guanyant l’últim partit al Tiana a casa, duel de màxima rivalitat. Teníem un gran equip, amb Manel Ruiz a la porteria, Jordi Marín, Alex López, Joan Bofill, jo mateix en la defensa, Toni Arboç, Josep Lluis Zaragoza, Albert Suero, Carlos Muñoz al mig del camp, i Sergi Roig i Nani Casanovas a la davantera… El meu gran amic i desaparegut Nani Casanovas va quedar màxim golejador del campionat, marcant 80 gols o més! Una autèntica barbaritat. Però aquest èxit mai hauria estat possible sense el Chuti fent d’entrenador. Un abrazo mister!

– T’has plantejat mai fins quan vols seguir jugant?

Fins que em deixin els companys o fins que un dia vegi que faig més el ridícul que de costum!

– Què és el que fa que continuïs ‘necessitant’ jugar a futbol?

Sóc una persona molt esportista. De fet la meva única qualitat futbolística ha estat sempre la meva capacitat física i l’amor propi per no deixar-me superar pel rival. I mentre tingui cames, aquí seguiré.

– Que té d’especial l’equip de Veterans del CF Alella?

M’agrada molt l’ambient actual de l’equip. Som un veritable grup d’amics que ens ho passem bé no, el següent! I això ens fa ser diferents de la resta. En cada partit es veuen les nostres evidents limitacions futbolístiques, però això quasi mai és motiu de discussió més enllà dels quatre crits al camp. Bé, alguns criden més de quatre vegades, eh Dani? La veritat és que tots gaudim molt del grup.

– Es fa difícil mantenir el compromís amb l’equip a mesura que passen els anys?

En el meu cas no. El moment difícil va ser quan els meus fills eren petits, però en aquella època la meva ex-dona em va ajudar molt. Portava els nens al camp i en acabar el partit em posava a jugar amb ells. Després quan van ser una mica més grans ella ja no venia perquè era un avorriment per ella, ja que no és gens futbolera. Jo continuava portant els nens al camp. Els asseia a la banqueta i eren com les mascotes l’equip. Tots els companys els hi feien bromes i ells estaven encantats. I així van acabar, jugant tots durant moltes temporades a les categories inferiors del CF Alella.

– L’ambient que es viu dins de l’equip és molt futbolero?

Totalment, a tope de futbol. Molts culers i uns quants que som pericos com jo. Polèmica assegurada… De fet un dissabte d’aquests hem de sortir per, oficialment ‘parlar de fultbol’.

– Ara mateix sou quarts. Com està anant la temporada? Quins problemes esteu tenint i quines coses positives està fent l’equip?

Aquest està sent un any atípic. Sempre ens havíem caracteritzat per ser un dels equips més golejadors i alhora ser dels més golejats del campionat, però ja l’any passat vam començar a canviar una mica la tendència. Aquesta temporada això s’està confirmant, perquè crec que som el segon equip que menys gols rep. Ara ens costa Déu i ajuda fer-li un gol a l’equip de mares més infumable! El grup és molt solidari en el treball i això ens fa forts. Estem en el bon camí i com ja no som a temps d’aprendre a jugar, sobretot per alguns com jo, l’esforç i la solidaritat és l’únic camí per ser millors.

– Creus que els Veterans esteu preparats per poder lluitar tota la lliga en la part alta de la taula?

Estic segur que acabarem en la zona alta. Som molt difícils de guanyar i de qualitat no anem malament. I a més, si en cada partit ens xiulen tres penals a favor com en l’últim, sens dubte serem seriosos aspirants a l’ascens. I sinó, continuarem gaudint de l’esport, del grup i dels sopars de germanor que tant bé organitzem!