Com treballen els porters al CF Alella? Entrevistem a Christian Tomás, tècnic de porters del club
En qualsevol partit de futbol, el porter és el jugador de l’equip que més ha de conviure amb la soledat. El seu lloc és de màxima responsabilitat, ja que a banda d’evitar els gols del contrari ha d’ordenar la defensa i estar disposat, si cal, a convertir-se en el dotzè home de camp.
Des del novembre del 2013, el Club de Futbol Alella va incorporar a les seves files a un nou entrenador de porters. Es tracta de Christian Tomás (1994), actual jugador del Martinenc ‘B’ (Segona Catalana).
En edat formativa, Tomás va passar per la Manigua, la Gramenet i l’Hospi abans de fitxar per la Damm en edat cadet. El porter jugaria al club cerveser fins a tancar l’etapa juvenil i provar sort després en entitats com el Llagostera, la Montanyesa, la Grama de nou i el Viladecans.
Durant dos dies a la setmana (dimecres i dijous) en Christian es desplaça fins al Municipal d’Alella per fer entrenaments específics de porters als nostres futbolistes. Parlem amb ell per conèixer amb detall com es treballa al club.
Hi ha diferències de plantejament entre grups d’edats diferents?
Sí, i tant. Amb els petits ens centrem molt en la coordinació de cames i del tronc superior. Anem fent exercicis concrets perquè el jugador millori aquestes coses. Treballem exercicis de blocatge, d’acció amb el peu, de refús i de col·locació al camp. Amb els grans ens centrem més en corregir els errors dels partits. Es busca polir les coses que no tenen ben definides perquè després puguin rendir durant el cap de setmana.
Com s’organitzen els entrenaments?
Cada dimecres i dijous fem dues tandes amb els jugadors de futbol set. Un cop hem acabat ja passem a futbol onze. Sempre treballem en grups reduïts per intentar aprofitar el temps al màxim i fer el màxim nombre de repeticions dels exercicis. L’únic que busquem és que els jugadors estiguin poc temps aturats i que no afluixin el ritme.
És agradable treballar dins del club?
La veritat és que el club m’ha donat total llibertat i la confiança necessària per plantejar els entrenaments com jo cregui. A principis de temporada sempre em marco uns objectius; uns aspectes tècnics que vull que els jugadors assoleixin. Aquests objectius els anem dividint mes a mes per intentar veure una progressió al final de l’any.
Amb un porter cal treballar l’aspecte psicològic?
Crec que sobretot amb els més grans és important fer-ho. Amb els de futbol set no es fa tant, perquè parlem d’una edat on la competició no és l’element fonamental. Els nens s’ho han de passar bé jugant. A mesura que van creixent sí que s’ha de treballar l’aspecte mental, sobretot perquè els jugadors tinguin confiança en les seves habilitats. Penso que el rendiment es multiplica si, quan arriba el cap de setmana, el porter se sent segur. També és important que el jugador vegi que té suport quan comet un error. S’ha d’estar amb el porter i acompanyar-lo quan s’ha equivocat.
La gestió de l’error com s’entrena?
Doncs parlant molt amb el porter. Els hi faig veure que els errors arribaran tard o d’hora i que caldrà conviure amb ells. El porter ha de tenir clar que això li passarà i gaudir d’eines per aïllar-se, ser valent i no tenir por. Quan comets una errada ja no la pots arreglar i és quan has de ser més ambiciós i estar més concentrat. Per aquest motiu crec que la porteria és el lloc més complicat del terreny de joc.
El joc de peus s’està convertint en més rellevant que la capacitat per aturar?
Jo diria que no, però penso que el joc de peus és clau. Al CF Alella l’entrenem molt, perquè tal com està el món del futbol ara mateix crec que és bàsic. La filosofia Guardiola s’ha expandit per la majoria de clubs i quasi tothom busca jugar des del darrere. Això implica que el porter hagi d’estar molt alerta i participar en la construcció del joc si cal. Si durant la setmana només ens dediquem a parar i no fem que el porter controli els espais, els controls orientats i les passades, en els partits és impossible que surti.
Per treballar el joc de peus és bo que el porter faci exercicis pensats per jugadors de camp?
Aquí tot depèn del criteri de cada entrenador. Jo penso que no és bo que el porter s’acostumi a fer molts exercicis pensats pels jugadors de camp. Crec que el millor són les coses específiques de porter i practicar situacions reals que es viuran en un partit. Un dels aspectes claus són els controls orientats, perquè amb ells comença tot. Jo penso que un porter no ha de ser un jugador de camp més en els entrenaments. Sempre ha de conservar la seva funció, encara que jugui amb els peus.