David Pérez és l’entrenador del Cadet ‘A’, líder del grup IV de Primera Divisió. Descobrim què s’amaga darrere d’aquest inici de lliga tan bo.
Amb 19 punts sumats en 8 jornades, el Cadet ‘A’ ha tingut un debut d’allò més esperançador a la Primera Divisió. Recordem que la temporada passada l’Alella va pujar de Segona a Primera, i enguany ja torna a estar al capdavant de la classificació.
Amb un equip i un cos tècnic totalment nou, el club veu com les opcions de poder aspirar a Preferent poden passar de somni a realitat. Pel CF Alella, comptar amb un equip en aquesta categoria seria històric. De moment, cal anar pas a pas seguint les consignes d’un David Pérez que ens transmet un missatge clar: “el futbol és un estil de vida”.
Quina és la trajectòria com a entrenador de David Pérez?
Vaig començar a entrenar amb 18 anys al Pomar, amb Prebenjamins. D’allà vaig passar al Masnou, on hi he estat durant vuit temporades. Allà hi vaig començar perquè el meu fill hi jugava i, un dia, els hi va fallar l’entrenador i m’hi vaig posar jo. Al club li va agradar la meva feina i em van voler fitxar. Hi he estat molts anys, però ara ja necessitava nous reptes. Vaig decidir canviar i venir al projecte de l’Alella perquè la direcció cap on anava el Masnou no m’agradava. Vaig començar a sentir desmotivació per entrenar, fins que vam establir contacte amb els coordinadors de l’Alella. La temporada passada el meu Cadet del Masnou va jugar contra l’Alella campió de lliga i l’Ángel Bonilla i el David em van proposar venir. He mantingut a 11 jugadors i n’hem fitxat a 11 més.
D’on li ve la passió pel futbol?
Jo sóc del barri de Pomar, de Badalona. És un barri que ha estat una mina d’or de jugadors professionals i de categories molt bones. Jo em vaig contagiar d’aquest ambient sent un nen, però on més vaig competir va ser al futbol sala. Vaig jugador a categories bones, però amb 17 anys em vaig trencar el creuat i el menisc i es va acabar tot. La rehabilitació va ser molt dura. Més de vuit mesos. I ho vaig passar molt malament anímicament. Sobretot perquè un cop recuperat tens molta por a lesionar-te. Al final vaig deixar de jugar per començar a entrenar.
Com es viu el futbol a Pomar?
Ho vivim com un estil de vida. A vegades sembla que ens hi va la vida de veritat. Molts joves del barri s’han salvat de la mala vida gràcies a la pilota. En aquests barris es neix amb aquesta passió per estar al carrer jugant a futbol amb els amics.
Quin segell té el Cadet ‘A’ del CF Alella?
Per damunt de tot, volem ser un equip que jugui bé a futbol. No m’agrada modificar el sistema en funció del rival. Vull que ens reconeguin per tenir un estil i morir sent nosaltres mateixos. Odio les pilotes llargues i les segones jugades, i els hi demano als jugadors que interpretin cada acció. Això em ve del meu germà, que ha sigut professional, jugant al Cadis, a la Grama, a la Damm, a l’Ascó… He mamat futbol del bo. El meu germà va ser company de l’Oleguer Presas, per exemple.
Jo definiria la plantilla com un grup molt sa i competitiu. No hi ha egos. Tinc a 11 jugadors que estan amb mi des de Benjamí, i amb els quals sempre hem quedat entre els tres primers de la lliga. Els 11 nous s’han adaptat molt bé
Com és la plantilla a nivell futbolístic i de mentalitat?
Jo la definiria com un grup molt sa i competitiu. No hi ha egos. Tinc a 11 jugadors que estan amb mi des de Benjamí, i amb els quals sempre hem quedat entre els tres primers de la lliga. Els 11 nous s’han adaptat molt bé. Després d’uns primers partits més irregulars, crec que ja hem trobat el camí. Som una família compacta i la veritat és que els nois entrenen com motos. Es tenen respecte entre ells, i això és molt important.
Què cal millorar?
El que ens fallava era la defensa, i ja ho estem millorant. De fet, portem tres partits seguits sense encaixar. Crec que ens va costar una mica adaptar-nos al camp de l’Alella, que és més petit que el del Masnou, ja que aquí qualsevol equip inferior ben posicionat et pot fer més mal. Ara hem de pensar més ràpid i no precipitar-nos, perquè la precipitació condueix a l’error.
Veu fusta d’equip campió?
Hem de ser humils, això el primer. Però personalment veig molt potencial. Mai els hi dic als jugadors que serem campions, perquè les lligues no es guanyen sense baixar de l’autocar. A més, a Primera les segones voltes es fan llargues, amb gent que es reforça amb jugadors de Preferent. Jo ja he vist a quasi tots els nostres rivals de la lliga, i puc dir que tenim la millor plantilla de la competició. Ara ho hem de demostrar, perquè en aquesta categoria si no jugues al 100 per cent, et pinten la cara.
Aquesta setmana van a Bufalà, tercer classificat i invicte al seu camp…
Espero un partit complicat. No m’agrada l’estil de joc que té el Bufalà. És molt directe, de molta pilotada llarga. El millor que té el Bufalà és que competeix molt bé. És un equip que està junt des de fa molts anys i saben lluitar, i sobretot remuntar partits. Se sobreposen a l’adversitat.
Quines influències d’entrenadors té? En qui es fixa?
M’agraden els entrenadors que imposen una filosofia de joc atractiva, com Guardiola, i després els tècnics com Joaquín Caparrós. M’agraden els entrenadors que saben transmetre el missatge amb caràcter, amb passió i amb sang. Caparrós sap arribar al futbolista i li dóna un plus.
David Pérez és feliç a Alella?
Doncs sí. El club ens ha donat una gran acollida, tant per part de la presidenta, com del director esportiu i els coordinadors. Sobretot m’han deixat executar la meva feina amb independència, i agraeixo que des del club ens facin sentir que els hi importem i que es preocupen per nosaltres. Després de la meva última etapa a Masnou, veure el nivell de planificació, captació, horaris i organització que hi ha aquí és un gran canvi.