Cristina Busquets, periodista d’Esport3 i jugadora de l’Alella, us anima a incorporar-vos a l’equip femení de l’entitat.
Des de fa ja quatre temporades, el femení del CF Alella compta a les seves files amb una jugadora que pot viure de ben a prop el funcionament diari del futbol professional. La Cristina Busquets (1985), olotina i periodista d’Esport3, ens explica com afronta el seu equip aquest nou curs i valora l’impuls comunicatiu i els canvis d’imatge que està duent a terme l’entitat.
– On va començar a jugar a futbol i com va anar a parar al CF Alella?
El primer equip en el qual vaig jugar va ser L’AE La Canya, d’un poble del costat d’Olot. El club tenia molta cura del futbol femení i fins i tot durant molts anys va ser un dels de referència en aquest àmbit de les comarques de Girona i fins i tot, quan hi jugava, el primer equip va assolir l’ascens a la Primera Divisió Nacional, arribant a enfrontar-se a Barça i Espanyol.
Jo jugava en el segon equip i en el meu cas vam aconseguir l’ascens de Segona a Primera Divisió. La veritat és que allà vaig aprendre-ho tot perquè els entrenaments eren molt acurats i el nivell d’exigència molt alt. És una cosa que he trobat a faltar lluny d’allà. Més endavant, quan ja vivia a Barcelona vaig jugar una temporada a l’UE Horta. Es va crear un equip femení des de zero i tenia ganes de tornar a jugar. Precisament, un dels entrenadors que vaig tenir allà va acabar a Alella. Va ser ell qui, anys més tard, em va demanar si tenia ganes de tornar a jugar i que si volia podia anar a provar. Vaig acceptar i fins ara, que començaré la meva quarta temporada.
– En quina situació està ara l’equip femení? Què us fa falta per acabar de configurar l’equip?
La situació sol ser la mateixa cada inici de temporada. Amb jugadores que s’incorporen i d’altres que ho han deixat. En el nostre cas sempre tenim necessitat de més jugadores perquè una temporada dóna molt de si i poden haver-hi lesions, hi ha noies que treballem i no podem assistir a tots els partits i, per tant, com més siguem, millor. El nostre punt feble, des de fa tres temporades, és la porteria. Necessitem una portera, ja que ens ha tocat reciclar jugadores en aquesta posició i quan no és la teva específica es nota. Sempre va bé tenir un bon puntal a la porteria en un equip. Per tant, faig una crida, a més de jugadores en qualsevol posició –si pot ser una golejadora, genial-, si alguna és portera, l’esperarem amb els braços oberts.
– Tot i que la temporada passada va ser complicada… Amb quines perspectives i il·lusions afronten aquest any?
Amb la il·lusió de continuar aprenent i gaudir d’aquest esport que, al cap i a la fi, és el que ens quedarà. I amb ganes de començar la lliga, competir i demostrar que som capaces de millorar respecte la temporada passada.
– Per què, sent d’Olot, continua sent fidel a l’Alella i té el compromís de baixar a entrenar quan l’agenda li ho permet?
Sóc d’Olot, però visc a Barcelona, que és on tinc la feina. Com que la primera temporada que vaig estar a l’Alella m’hi vaig trobar bé, no he sentit la necessitat de canviar d’equip encara que en tingui molts més a prop. L’ambient és molt sa i han acceptat les meves limitacions per la feina a l’hora de no poder entrenar tots els dies o de no poder jugar tots els partits, i això els hi agraeixo. La relació amb les companyes és molt bona, cosa que no es troba a tot arreu.
– Es pren el futbol com un bon complement de la teva activitat professional?
Ha acabat sent un bon complement perquè m’ha ajudat a entendre moltes coses. Però no en el sentit de necessitar jugar perquè no en tingui prou amb estar a peu de camp, ja que hi estic molt poc, sinó que moltes jugades o accions d’un partit que pots veure per la televisió, si has jugat, és més fàcil entendre-les. I òbviament dedicant-me al periodisme esportiu, practicar un esport és el millor complement que pots trobar.
– Coneix d’aprop el futbol d’elit masculí. Què diria que ha d’aprendre el futbol masculí del femení i a la inversa?
Bufa, és molt complicat. I tampoc crec que un hagi d’aprendre de l’altre i al revés. Són dos mons que viuen allunyats i en aquest sentit, la culpa no és dels jugadors ni dels clubs, sinó de qui hi ha per sobre. De les federacions, que per la rendibilitat que dóna un hi han apostat i que, amb l’altre, no. I parlo de l’àmbit espanyol/català perquè si surts fora no hi ha aquesta diferència tan abismal. La Marta Corredera, que està a l’Arsenal Ladies, una vegada em va explicar la diferència entre jugar a Anglaterra i aquí i no té punt de comparació. Estaria molt bé no haver d’emigrar per guanyar-te la vida bé com a professional i que això passés en més clubs.
– Personalment, considera positius els canvis que s’estan intentant fer al club per modernitzar una mica la imatge corporativa de l’entitat?
Sí, sempre està bé millorar i avançar. En aquest cas ha estat una transformació pionera per un club de més de 90 anys d’història. Un canvi força radical, si ho compares amb el que hi havia abans, però un cop t’hi has acostumat és molt potent i modern. Els colors tenen impacte i l’escut té un disseny molt net, així com la web. Els canvis han estat encertats i espero que aquest sigui el camí que es continuï seguint.
– Com a periodista i creadora de continguts, quina importància creu que ha de tenir en un club de futbol tenir ben definida una bona estratègia de comunicació per arribar al soci i simpatitzant?
La comunicació és una de les vies que fan visible una feina, en aquest cas, tot allò que té a veure amb el club. Tenir una bona estratègia de comunicació també fa que aquells que són socis, aficionats, jugadors, treballadors… se sentin partícips d’un projecte i remin en un mateix sentit. La bona comunicació és la base de moltes coses.
– Com a jugadora i periodista que està en contacte amb moltes entitats professionals, què li proposaria a l’Alella perquè incorporés en la seva política comunicativa?
De moment, tenint en compte la dimensió del club, s’estan fent moltes coses a nivell de comunicació. Està bé que hi hagi seguiment dels equips cada setmana i si a mesura que avança la temporada tinc alguna proposta, us la faré arribar.
Només una cosa a proposar i que no està relacionada directament amb el club en l’àmbit de la comunicació. M’agradaria que el poble s’involucrés més amb el club ja que, per exemple, l’equip femení no té cap patrocinador a la samarreta i això que a Alella i voltants hi ha forces empreses potents i comerços. Segurament, alguns d’ells ens podrien donar suport en uns temps en què és necessari que l’esport femení s’iguali al masculí. És una cosa que queda pendent. Tant de bo s’hi trobi solució. Hi som a temps!