L’aficionat més aventurer. Antonio Bianco té 54 anys i ha creuat Itàlia, França i Espanya per arribar a Santiago de Compostel·la
Fa escasses setmanes, les oficines del Club de Futbol Alella van rebre una visita inesperada i inusual. Un viatger ciclista i que arrossegava un enorme carretó amb recanvis, tenda de campanya i tot tipus de material va aterrar a les instal·lacions del Camp Municipal.
Antonio Bianco, de 54 anys, havia arribat a Alella després d’una dura travessa per Itàlia, França i Espanya. Aquest peregrí nascut a Sardenya va quedar captivat pel paisatge de vinyes de la localitat i s’acostà fins al camp de futbol buscant un lloc on descansar durant un parell de nits abans de continuar la seva ruta cap a Santiago de Compostel·la.
«Em va demanar si es podia quedar a dormir als terrenys que hi ha al camp i jo li vaig dir que cap problema. Vam obrir-li les portes de les dutxes», comenta Joan Vidal, president del CF Alella. Des d’aquella trobada inicial, el president del club i l’Antonio van connectar, iniciant unes llargues estones de conversa que van finalitzar amb una proposta: l’Alella li faria entrega d’una samarreta que Bianco podria lluir durant la resta de la seva aventura.
Pressupost zero; gran il·lusió
Amb la seva bicicleta i vestit amb els colors roig-i-negres, l’Antonio ha recorregut els més de 1.000 quilòmetres que separen Alella i Santiago de Compostel·la. En aquests moments, l’aficionat més aventurer de l’Alella es troba al santuari de Fàtima, al bell mig de Portugal.
«Una de les alegries més grans del viatge va ser arribar a la creu de ferro de Lleó i a la catedral de Santiago. La bicicleta és la meva passió i vaig decidir fer aquesta ruta per fe i esperit esportiu», diu Antonio Bianco.
«Espanya i la seva gent tenen màgia», afegeix a continuació. Bianco ha fet tota la ruta sense passar per càmpings ni restaurants i lluitant contra les inclemències mecàniques. «He punxat les rodes molts cops però mai m’he rendit. La gent em pregunta si no tinc por i jo responc que els nostres temors molts cops no s’ajusten a la realitat», escriu des de terres portugueses.