Seguim amb la sèrie d’entrevistes sobre la quarantena i el CF Alella. Avui parlem amb David Pérez, que ens explica com mantenir la química d’un equip.
Què és el primer que vas pensar en escoltar ‘coronavirus’?
Que seria una cosa passatgera, que en qüestió d’una setmana o així tot això passaria… Mai em vaig imaginar una pandèmia tan greu.
Quins valors hem d’aprendre amb aquesta experiència?
Valorar més a les persones, als amics, a la família. Tot allò material val molt poc si no podem gaudir-ho i la salut i la llibertat són coses bàsiques.
Un entrenador pot viure sense futbol? Com t’afecta?
Jo personalment no puc! Encara que soni una mica exagerat, com ja et vaig dir alguna vegada, els que estimem i som apassionats d’aquest esport ho veiem com una forma de vida. M’ha afectat molt l’aturada de tot… Però ens conformem amb veure vídeos nostres de gols d’aquest any, preparar sessions d’entrenament, etc.
El Cadet ‘A’ té 8 punts d’avantatge amb el segon: és just que ens declarin campions i pugem?
Sincerament, crec que un títol de lliga se li concedeix a l’equip més regular durant tot un any, i humilment penso que el nostre equip ha demostrat amb escreix que ha estat el millor. Jo crec que sí que ens mereixem l’ascens, per la trajectòria de l’equip i per la distància de punts que tenim. Sabem que es tracta d’una decisió que no està a les nostres mans. M’alegraria molt, en primer lloc pels nois, poder pujar, i en segon lloc pel club i per les persones que han apostat per la meva figura com a tècnic: els coordinadors David i Angel, a qui envio una forta abraçada!
Com celebraràs el teu primer gol amb l’Alella quan tornin les competicions?
Bé, penso que no serà gens diferent ni res especial. Em conformaria amb jugar i empatar a zero, ja que el que vull és que la pilota rodi i sentir aquestes ganes i nerviosisme típics dels dies de partit.
M’ha afectat molt l’aturada de tot… Però ens conformem amb veure vídeos nostres de gols d’aquest any, preparar sessions d’entrenament, etc.
Com es manté la química / dinàmica de grup en un moment com aquest?
Doncs en el meu cas intento ser molt proper amb el jugador. Tenim converses pel grup de Whatsapp i a nivell privat també amb alguns. Intento transmetre’ls que es cuidin, que siguin forts mentalment i que quan això passi tornarem amb més força. Fins i tot he anat penjant alguna foto d’equip amb alguna frase per a motivar. Penso que d’alguna manera cal mantenir-los amb la moral alta. És molt important tenir-los enganxats d’alguna manera.
Com t’agradaria que fos el teu primer entrenament amb l’equip quan ens deixin tornar?
Doncs sincerament un entrenament divertit, on puguem riure, fer bromes i acabar amb una patxanga. Com un partit entre amics. Crec que després de tot això viscut és el que més necessitem.
Que és el primer que faràs en acabar el confinament?
Doncs poder ajuntar-me amb la meva família i amics per sopar, passejar i gaudir al costat dels meus i intentar recuperar la rutina diària.
Quina seria la millor recepta per sopar veient un partit de futbol a casa?
A casa quan hi ha un bon partit de futbol, no pot faltar la truita de patates de la mama (espectacular), pa amb tomàquet, bon pernil i bon formatge. I a gaudir!
Si poguessis triar una destinació on anar de vacances quan ens deixin… Quin lloc seria i amb qui vols anar?
De fet teníem planificades les vacances a Cadis i eren en família. Amb qui millor després d’aquests moments.