Raúl Coll, tota una vida al CF Alella. El migcampista del Cadet és un dels jugadors del planter que més anys fa que és al club
Té 15 anys i en fa nou que va trepitjar per primera vegada el Municipal d’Alella. Ho va fer en la seva primera temporada de Benjamí i, des d’aleshores, ha estat un fix dins del planter de l’entitat. Avui parlem amb en Raúl Coll, un dels capitans del Cadet del CF Alella.
Com està anant l’any amb el Cadet?
Bé. L’equip va fer un gran inici de lliga i durant algunes jornades vam poder mantenir-nos en la zona alta. Estàvem aguantant a dos punts del primer i ens vam consolidar entre el segon i el tercer lloc. La llàstima va ser la mala ratxa que vam agafar abans del Nadal. Les derrotes es van començar a acumular i ens van fer perdre posicions. Ara som novens i esperem poder tornar a remuntar.
Quin és el millor record o la millor temporada que has viscut al club?
Suposo que em quedo amb els dos anys d’Aleví. Vam tenir un entrenador amb el qual vam agafar molta confiança i durant les dues temporades vam estar a dalt. Al final no es va poder aconseguir la lliga, però sí dues segones posicions. Dins de l’equip compartia vestidor amb molts companys de classe i en guardo un bon record.
Continues jugant amb algun company de la teva primera temporada al CF Alella?
Doncs diria que no. Sóc una mica el veterà del grup. A l’equip estic amb companys que porten tres o quatre anys al club, però que els coneixia de pràcticament sempre. Jo sóc el que més temps fa que és aquí.
Per què vas venir a l’Alella?
Va ser bastant per casualitat. Sóc de Montgat, però estudio al Pino d’aquí d’Alella. Un dia vaig venir a provar, em va agradar i fins ara. Ja no m’he volgut moure més.
Què és el que més destacaries del club i, sobretot, de l’ambient que s’hi respira?
Diria que l’Alella és un club petit, però alhora gran en moltes coses. Jo sempre m’hi he sentit molt còmode; com a casa. Durant totes les temporades que fa que hi jugo sempre he notat una sensació de família unida. Aquest ambient sa és el que fa l’Alella un bon club.
Què t’ha ensenyat l’Alella en termes futbolístics?
Doncs tot. Quan vaig arribar aquí venint de futbol sala no sabia jugar a futbol set. Crec que l’any que més he après va ser l’any passat, quan era Cadet de primer any. Amb en Samu i en Bernat d’entrenadors vam aprendre coses del futbol de veritat, sobretot temes tàctics, de col·locació al camp i de presa de decisions.
Com es planteja la resta de la lliga amb el Cadet?
La veritat és que a principis de temporada l’objectiu era estar entre els tres primers i, fins i tot, lluitar pel campionat. Crec que s’ha fet un equip amb talent i potencial per competir amb els millors, però tal com estem ara ens hem de replantejar una mica les coses. No podem mantenir la mateixa idea per no frustrar-nos. Ara toca buscar un objectiu més assumible, que podria ser quedar entre els cinc primers classificats.
En quina posició jugues?
Faig de pivot defensiu. Quan era Aleví jugava de davanter, però ara ja fa temps que m’he acostumat a estar al mig del camp. La funció principal que tinc és baixar a rebre i donar sortida als centrals per poder treure la pilota jugada. Sempre he de donar una opció de passada a la defensa o a la davantera per descongestionar el joc.
És difícil aixecar l’equip en els moments complicats?
Suposo que sí. En les derrotes sempre acaba sortint el pitjor, perquè entres en una dinàmica de dir-li al company què hauria pogut fer millor. La clau està en saber sortir de tot això. Si s’aconsegueix, l’equip es fa més fort i crec que nosaltres estem en aquest camí. Hem de superar la mala ratxa i mirar cap a dalt.
Als jugadors us agrada el canvi de samarreta i el nou model?
A mi al principi em va sorprendre, perquè feia molts anys que sempre jugava amb la verda. Ara ja hi estem acostumats i a mi personalment m’agrada molt. És un disseny més modern i em sembla bé el canvi.