Volant de nou. El porter dels Veterans deixa enrere una greu lesió de genoll i es reincorpora a l’equip en el tram final de la temporada.
Els Veterans formen un grup humà de molt sentiment futbolero. La toquen, sí, i sense entrenar són capaços d’estar a la part alta de la Segona Divisió del Vallès-Maresme (sisens amb 50 punts). Dins de l’equip hi regna el bon ambient (són Veterans, no avorrits) i, sobretot, les ganes de seguir fent gols amb l’Alella i al costat dels amics.
Al vestidor del nostre equip més experimentat hi trobem una història de superació. El protagonista és l’Óscar Vives, el guardià de la porteria roig-i-negra. L’Óscar, antic jugador del planter del club, va caure lesionat a principis de temporada i, després de molts mesos sense futbol, ha pogut reaparèixer en el tram final de la lliga. En un triomf contra el Premià (4-2), Vives va tornar a sentir-se part del bloc.
“Fa tres anys que sóc als Veterans. El meu germà hi jugava i em va comentar l’opció d’incorporar-me a l’equip. Faltava un porter i la idea em va semblar bona. Estem en una edat on l’exigència ja no és màxima i on coses com el tercer temps són les més importants”, ens relata el nostre protagonista.
Del tot a res
A principis de lliga, els Veterans inauguraven una temporada il·lusionant, però en un dels desplaçaments inicials el vestidor va rebre una notícia negra. L’Óscar s’havia trencat els lligaments creuats del genoll.
“En un dels primers partits de la temporada, crec recordar que era al camp del Sant Pol, vaig fer la típica sortida d’anar a buscar bolets. Vaig saltar per intentar tapar una vaselina des de fora de l’àrea i la caiguda no va ser gens bona”, recorda el porter.
Amb el creuat anterior totalment fora de combat, Vives va iniciar un període d’inactivitat que es va allargar fins als set mesos. El seu positivisme i les ganes de reincorporar-se a la dinàmica del grup l’han dut a superar el tràngol.
“Ara jugo amb una protecció, perquè encara tinc el genoll tou i em fa falta guanyar musculatura. Per sort, en la nostra categoria no es necessita estar perfecte per poder jugar”, apunta en primer lloc d’Óscar.
“Abans de tornar a l’Alella per jugar als Veterans havia estat molt temps fent voleibol i ja vaig tenir una lesió greu. Em vaig trencar el fèmur així que ja sabia com anava tot el procés”, afegeix a continuació.
El porter dels Veterans mai es va plantejar “deixar de jugar”. De fet, la seva voluntat de tornar el va impulsar a operar-se. “Mentre estava lesionat, el grup de Whatsapp de l’equip treia fum. Cada cop que veia coses d’un partit pensava: jo vull ser-hi”, relata el nostre protagonista.
Després de reaparèixer contra el Premià, l’Óscar ha pogut disputar quatre partits de lliga que li han permès anar assolint sensacions. “Ara suposo que aniré agafant confiança. Estem als Veterans i ni molt menys som estrelles, però costa una mica perdre la por a fer-se mal. El millor és estar novament en la dinàmica. L’ambient que tenim és espectacular. Fem un parell de sortides a l’any i cada cop que juguem fora de casa preparem un tercer temps com cal”, exposa Vives.
A l’hora de valorar la temporada, el porter intenta filar prim. “Portem algunes temporades estan entre els sis o cinc primers. Acusem una mica la tornada del Nadal. Suposo que els torrons ens pesen. Cada any ens passa el mateix. En defensa som molt sòlids i en atac ens manca una mica de gol. Un Luís Suárez ens aniria bé”, sentència amb humor. Doncs res Óscar. Benvingut al verd!